divendres, 18 de novembre de 2011

NOUS LLIBRES D’ANIMACIÓ SOCIOCULTURAL


Dos membres de la junta de CASC_CAT han publicat aquest any 2011 dos llibres ben interessants que parlen sobre l’Animació Sociocultural des d’una perspectiva ben actual.

L’animació sociocultural. Una estratègia pel desenvolupament i l’empoderament de comunitats. Pere Soler (coord.)

En aquest llibre es presenten els principals referents que han configurat el discurs del que avui entenem per animació sociocultural (ASC). S’aprofundeix en el seu sentit i la utilitat que actualment té i s’estableixen les relacions amb altres conceptes i pràctiques socials, culturals i educatives com el desenvolupament comunitari, l’educació en el lleure, les polítiques de joventut o les polítiques culturals. Desenvolupar les comunitats i empoderar-les és –o hauria de ser– l’aspiració màxima de tota iniciativa d’ASC. La voluntat d’afavorir el creixement i l’autonomia individual i col·lectiva de les persones, els grups i les comunitats ha de ser una de les constants en tots els projectes i programes d’ASC. Al llarg dels deu capítols d’aquesta obra es proporcionen recursos i indicacions per treballar en aquest sentit des de diferents àmbits i col·lectius, tant infantils i juvenils, com també amb les persones grans.


Los Técnicos Superiores en Animación Sociocultural y su inserción en el mercado de trabajo. Pilar Figueres

Aquest llibre és el resultat de la tesi doctoral de Pilar Figueras i Torruella, dirigida pel Dr. Xavier Úcar i Martínez. Aquesta tesi va ser defensada al Departament de Pedagogia Sistemàtica i Social de la UAB amb el títol: 10 anys del Cicle Formatiu d’Animació Sociocultural: els Tècnics Superiors en Animació Sociocultural al mercat de treball de Catalunya.

La publicació d’aquest llibre, per part de l’editorial CCS, ha estat amb motiu d’haver guanyat el 1er Premio Iberoamericano de Investigación y Acción en Animación Sociocultural, convocat per la Red Iberoameriocana de Animación Sociocultural (RIA).

El llibre s’estructura en tres parts. Una primera que consta de tres capítols en els que es descriu el marc teòric sobre la figura professional de l’animador sociocultural, la seva formació i professionalització fent èmfasi en el Tècnic Superior en Animació Sociocultural (TASOC).La segona part descriu la metodologia utilitzada en la recerca sobre la inserció laboral d’aquest professional de l’animació i els resultats obtinguts. S’utilitzen tant mètodes quantitatius com qualitatius que ens aporten dades i ens fan sentir la pròpia veu dels TASOC que s’han format en els diferents instituts de Catalunya i també del seu professorat.Finalment les conclusions ens aporten propostes i perspectives de futur amb la finalitat de millorar la formació dels agents socioculturals, adaptant-la a les demandes de la societat.

Aquest llibre, i per tant, la tesi doctoral de la qual prové, és el fruit del treball de tot el professorat de Catalunya enamorat de la seva feina i de l’animació sociocultural. També de l’alumnat que ha escollit treballar en aquest gens fàcil món de l’animació sociocultural amb l’esperança de fer un món millor. Sense la seva veu, les seves reflexions, els seus dubtes i la seva passió, l’autora no hauria pogut treure a la llum aquest treball.

La tesi doctoral la podeu trobar a: www.tdx.cat/TDX-0324110-104350

diumenge, 13 de novembre de 2011

La CASC_CAT al V Col·loqui Internacional de Animació Sociocultural

Alguns membres de la CASC_CAT vàrem estar al V Coloquio Internacional de Animación Sociocultural que es va celebrar els passats dies 26, 27 i 29 d’octubre a Saragossa amb el títol "Cultura, educació i ciutadania". 
Van ser tres dies intensos de reflexions i debat sobre el paper de l’animació sociocultural en l'actualitat i la seva relació i aplicació a partir dels tres eixos del col·loqui. Es va seguir un model de congrés al més pur estil tradicional i es van trobar a faltar espais, activitats i propostes més amables, dinàmiques i creatives, sobretot si tenim en compte el mateix contingut del col·loqui. És clar que el paranimf de la Universitat de Saragossa, tampoc va ajudar a aquest ambient de creativitat i distensió, donat la sobrietat espacial i l'ambient al més ranci estil academicista.

Durant els matins es van dur a terme conferències marc, amb intervencions interessants a càrrec d'Alfons Martinell, DannyWildemeersch i Joan Subirats. Amb tot, la valoració final i els debats posteriors a partir d'aquestes conferències no van suggerir discursos nous ni innovadors.

Les tardes es van centrar en la presentació de les comunicacions, més variades i amb continguts i nivell molt desiguals. Com sempre sol passar, els debats de les comunicacions van ser molt vius i dinàmics. En la majoria dels casos més que les pròpies comunicacions. La possibilitat de participar amb aportacions a un mur físic i un mur virtual a través de la xarxa van ser les novetats d’aquesta edició.
En el col·loqui s’hi va trobar a faltar més assistència, aportacions i experiències d’animadors/es i educadors/es de base, amb contacte directe amb les comunitats i els grups. Una bona part dels participants eren francesos malgrat realitzar-se l'encontre a l'Estat Espanyol. Es van trobar a faltar també representants d'altres indrets de l'Estat i d'altres països. Possiblement una major diversitat del grup hauria enriquit més les aportacions i l'anàlisi de les experiències presentades. Val a dir que el preu de la inscripció i la manca de beques i ajuts per assistir a aquesta trobada no van facilitar la participació de molts animadors i animadores socioculturals. 

Pere Soler i Pilar Figueres, membres de la junta  de CASC_CAT