En els darrers anys, la nostra societat ha experimentat uns canvis
importants que s’evidencien en les transformacions dels hàbitats, canvis en
l’estructura familiar, concentració de les hores de treball, ampliació del
concepte d’educació (tant pel que fa als temps com als espais), importància del
valor formatiu de l’educació no formal i de l’activitat lúdica... a més, cada
dia demanem a l’escola que eduqui en camps que abans no feia: educació per al
temps de lleure, educació viària, educació per a la salut, educació sexual,
educació en els valors, participació en els plans d’entorn, programes
d’absentisme escolar, etc... Constantment arriben als centres ofertes de tot
tipus: projectes, activitats, visites, sortides, tallers, colònies, espectacles...
 |
| La intervenció de l’animador o
animadora sociocultural en les activitats socioculturals del centre és
imprescindible si de veritat es vol una escola que doni resposta a les
necessitats de les persones. El professorat no ho pot asumir tot. |
Tot això repercuteix en l’educació formal, la qual acostuma a ser
insuficient per a satisfer les necessitats bàsiques de les persones, de les
famílies i de la comunitat, ja que resulta impossible respondre a totes les
necessitats de la societat actual. Amb això, hem de reconèixer que els sistemes
educatius desenvolupen funcions especials per a la vida dels individus i de les
societats.
A l’actualitat es reconeix que no tan sols l’educació formal
proporciona les bases d’una bona formació, sinó que també l’aconseguim per
medis no formals i informals. Els nois i noies han de madurar tant en els
aspectes acadèmics i professionals com en els aspectes personals i socials. Es
fa evident que l’escola necessita d’agents mitjancers per a aspirar a l’atenció
integral de la persona.
Cada cop la nostra
societat és més complexa i per tant els centres educatius també. Com a
conseqüència apareixen situacions que necessiten nous professionals que donin suport als mestres i professors, ja
sigui en hores lectives o be en hores per a realitzar activitats formatives
complementàries.
 |
| La coordinació amb l’equip de professorat,
les associacions de pares i mares i les entitats de l’entorn és una tasca
imprescindible en la realitat actual dels centres educatius. L’animador o
animadora sociocultural pot col.laborar en aquesta tasca. |
Davant d’aquesta situació
és necessari un professional que en els centres compleixi unes funcions
específiques, i aquest podria ser el
Tècnic Superior en Animació Sociocultural.
Estem parlant d’un perfil professional que capacita, entre altres
tasques, a organitzar, dinamitzar i avaluar projectes d’animació d’oci i del
temps de lleure, projectes culturals i projectes de desenvolupament comunitari.
Aquest professional pot
formar part de la plantilla del centre realitzant tasques de l’àmbit formal o no
formal, amb plena integració amb la comunitat educativa i en contacte amb
l’entorn mitjançant les seves institucions i associacions. És un coneixedor de
tècniques i amb habilitats per a la planificació, difusió, dinamització,
execució i avaluació de projectes i programes.
A partir d’aquests
principis d’intervenció destacaríem les següents funcions que de forma directa
o indirecta incideixen en la realitat dels nostres centres docents:
Ø Planificar, coordinar i executar activitats de
lleure a primera hora del matí o en l’horari de menjador.
Ø Planificar, coordinar i executar activitats
formatives complementàries per tal de que es puguin compatibilitzar amb els
horaris familiars.
Ø Participar i donar suport en aules pre-tallers
per atendre a la diversitat dels alumnes que ho requereixin.
Ø Intervenir amb els Plans d’Entorn, ja que
entenem que l’escola del segle XXI ha de fomentar la participació ciutadana i
apostar pel treball local i comunitari millorant la inserció sociolaboral.
Ø Elaborar, aplicar i avaluar programes
d’educació per la igualtat, la salut, la
pau, el respecte al medi ambient i sostenibilitat, el consum responsable, la
tolerància...
Ø Desenvolupar projectes conjunts amb la
comunitat per al coneixement i aprofitament dels recursos de l’entorn, la
siguin sanitaris, socials, naturals, laborals...
Ø Elaborar propostes per a millorar la
convivència en el centre per a la prevenció i resolució de conflictes.
Ø Col·laborar en la programació i realització
d’activitats escolars i extraescolars junt amb les associacions de pares i
mares, el Consell Escolar i els docents.
 |
| La programació, implementació
i avaluació d’activitats relacionades amb les festes populars és una de les
tasques més habituals dels animadors y animadores socioculturals en els centres
educatius. |
Durant alguns cursos hem dut a terme la innovació d’inserir en dos
centres de secundària de Catalunya (Institut Salvador Seguí de Barcelona i a
l’institut Vidal i Barraquer de Tarragona), la figura professional de
l’Animador Sociocultural.
Aquest animador sociocultural ha realitzar la Formació en Centres de
Treball (les pràctiques del Cicle Formatiu, que són de 430h) junt amb el
responsable de les Activitats Extraescolars del centre. Les seves tasques s’han
centrat en:
Ø Coordinar activitats extraescolars: viatges de
final de curs i sortides lúdiques.
Ø Coordinar activitats lúdiques del propi
professorat.
Ø Organitzar celebracions del calendari festiu
com Nadal, Carnaval, Pasqua, Sant Jordi...
Ø Organitzar les jornades culturals.
Ø Col·laborar en l’edició de la revista del
centre.
Ø Coordinar festes i festival de final de curs.
Ø Col·laborar en representacions teatrals i
actuacions puntuals.
Ø Organitzar concursos: postals de Nadal, de
poesia
Ø Col·laborar en projectes concrets, com és el
cas de “L’escola adopta un monument” que s’ha dut a terme a Tarragona.
La valoració que n’hem fet és altament positiva. S’ha detectat una
major col·laboració de l’alumnat en les activitats, ja que la difusió i
l’animació a la participació ha estat molt sistemàtica i ben organitzada (s’ha
passat a informar classe per classe, cartells, tríptics, notícies a la pàgina web...)
També s’ha millorat en la coordinació de les festes i festivals, ja que
s’ha focalitzat la tasca en una sola persona que ha estat a temps complert realitzant
aquestes funcions (si la coordinació cau sobre el professorat, ja sabem que ha
de realitzar les tasques durant les hores de permanència i durant les hores
lliures que voluntàriament cedeix al centre).
Conseqüentment, ha augmentat el volum d’activitats realitzades en
relació a altres anys (concursos, viatges i sortides) al poder disposar d’una
persona més treballant-hi.
Totes aquestes activitats ajuden a la convivència dins dels centres
educatius, al sentiment de pertanyença a la comunitat educativa, a la
participació de tots els membres d’aquesta comunitat i a reforçar el paper dels
centres en el seu entorn sociocultural.
De fet, no seria novedós el fet d’incloure un nou perfil professional a
les plantilles dels centres escolars. Tenim l’experiència prèvia, de la
inclusió als centres de la figura de l’Integrador/a Social. Aquest/a tècnic/a
de grau superior de la nova formació professional actualment està donant suport
als docents:
- En programes de prevenció i control de
l’absentisme escolar
- Com a suport en les aules d’acollida
- En el seguiment d’alumnes i famílies amb
problemàtiques socioculturals
- En l’orientació escolar treballant al costat
del psicopedagog dels centres.
Trobem antecedents d’aquesta pràctica en diferents països europeus, com
és el cas de França.
 |
| L’actualització i difussió de
la informació pot ser una de les tasques que desenvolupi l’animador o
l’animadora sociocultural en els centres educatius. |
Fa uns anys vaig tenir la sort de poder participar en un projecte
Leonardo sobre Orientació Professional, i un dels recursos de que disposen els
centres tant de primària com de secundària (“collèges et lycées”) és el
departament de VIE SCOLAIRE. Aquest departament està dirigit pe “Conseiller
d’education” un mestre o professor que coordina els Integradors Socials i els
Animadors Socioculturals que treballen donant suport al professorat.
En aquests moments en que es demana un important esforç als docents per
atendre necessitats educatives que constantment van sorgint en el sí de la
nostra societat, és necessari la col·laboració d’altres professionals que
arribin on els docents no podem arribar per mantenir un clima de cohesió i de
participació en allò que no és estrictament docent, fent sentir a tothom que
són membres actius d’una comunitat que és l’educativa.
Professora
CFGS d’Animació Sociocultural
Institut
Vidal i Barraquer de Tarragona
